Una de pirates

Anar a Ciudad del Carmen ha estat una decisió a l’atzar. Una escala entre Veracruz i Mérida de Yucatán. La sorpresa és que pràcticament no hi ha res a veure. Es troba a l’extrem d’una illeta allargassada que separa el Golf de Mèxic d’una badia. Tret d’alguna platja i aiguamolls plens de manglars escampats per l’illa, la ciutat dóna poc de si. Està dedicada gairebé totalment a la indústria petrolera de Pemex.

Abans, la ciutat i l’illa havien estat un reducte de pirates. De vegades, aquests atacaven vaixells farcits d’or o directament ports com Veracruz i Campeche. Els botins eren llaminers, els refugis de pirates abundaven a tot el Golf i al mar del Carib i les ciutats havien d’estar fortificades. Alguns d’aquells vells territoris de pirates actualment són països de la Commonwealth, com Belize. Isla del Carmen, en canvi, va passar a ser territori mexicà.

Valdrà la pena fer una parada a Campeche, on es conserven baluards, parts de muralla i un centre històric acolorit i alegre pel qual es reparteix, fragmentari, un únic museu de la pirateria i de la història del territori i del port. Sobretot després de la inquietant parada a Carmen. Fa un parell d’hores que passegem i ja he vist tres homes amb un ull de vidre que ens miren malament.