diumenge, 19 d’agost del 2007

Miradors d'estrelles

Acabo de rebre aquest missatge d’una amiga meva. No m’ho esperava, però m’ha fet plaer; fa temps que no ens veiem i gairebé havíem perdut el contacte.


«(...) He sabut que eres a Mèxic i m’ha alegrat molt; he de suposar que estàs bé.

Jo ara estic treballant en un nou laboratori que m’ha fet redescobrir el que m’agrada la meva feina. Hi estic enganxada una altra vegada, cosa que no em passava des de feia temps, i em sento bastant alegre.

»Volia dir-te que la setmana que ve he d’anar a una conferència a Mèxic, a Mérida, sobre rajos còsmics. Arribaré dilluns a Cancún (!) i d’allà aniré amb tot l’equip cap a Mérida. El cap de setmana, el tindrem lliure; per casualitat no estaràs per aquella banda? Si ets per allà, em quedo més dies... (...)»


«(...) Malauradament, la setmana que ve deixo Mèxic i marxo amb la meva companya cap als Estats Units, on farem una escala abans de tornar a Barcelona. Ens haurem de veure en una altra ocasió.

»Què són els rajos còsmics? (...)»


«Els rajos còsmics són partícules que vénen del cosmos. És molt semblant a la llum del sol; són fotons, protons i d’altres però vénen de molt, molt lluny, de fora de la galàxia. Tenen nivells d’energia macroscòpica concentrada, per exemple, en un protó. La idea és que amb aquests rajos s’hi pot veure més que amb la llum normal (per entendre’ns, com passa amb els rajos X). Són coses de ciència ficció (...)»